Convocada huelga indefinida del COAC a partir del 28 de Marzo


Estaba a puntito de colgar un post de esos faltones y ofensivos que os tengo acostumbrados, cuando me ha llegado un mail sobre “vaga indefinida a partir del próximo día 28 de marzo de 2011” del Coac. En mi afán de divulgación, he decidido colgar la carta, bastante más larga que mis posts, y aprovechar la viñeta por su carácter genérico, para este fin.

Me estoy encontrando que para algunos arquitectos les es difícil entender la situación con la que se encuentran los trabajadores del Coac.  Hay que vivirlo para entender la situación de tensión que están pasando, aunque nos de la sensación que les quieran dar jamón del malo cuando antes comían jamón de pata negra. Y el problema que tenemos muchos, es que no tenemos ni para jamón dulce. La indignación debe ir en sentido contrario, en el sentido, como comentan, de la supresión de servicios y del gasto extra que toda esta mala gestión de la crisis comporta al colegiado.

Por otra parte, me parece insanamente hipócrita la relación que tiene el Coac con el  Sindicato de Arquitectos. Que si bien se les llena la boca para la mutua colaboración en pro de la legalidad y la ayuda al arquitecto asalariado y en pro a la consecución de un convenio para arquitectos,  en vez de  cundir con el ejemplo, se dedica a cambiar el convenio, incurrir con ilegalidades etc, etc, y todo esto a coste de los colegiados. Si bien es verdad, que el sindicato ofreció su ayuda al comité y éste último hizo caso omiso, aún no sé si por desidia, política o por la sensación de incapacidad que el sindicato en estado embriatorio podría ofrecer.

No creo que sea conveniente a estas alturas, desestimar ninguna ayuda posible, si bien yo tampoco gano nada, más que pierdo, difundiendo la palabra, o sea el comunicado, que es lo que me han pedido (bueno, de hecho tampoco me lo han pedido,  pero tengo iniciativa propia)

Comunicado, que todo y no estar firmado, supongo que será del comité de empresa de Coac:

PER QUÈ HEM TORNAT UN ALTRE COP A AQUESTA SITUACIÓ?

Els treballadors volem col•laborar amb les Juntes del COAC en un exercici conjunt de responsabilitat, equitat, transparència i professionalitat, per aconseguir:

-Un pla de viabilitat que ens permeti saber el servei que se li ha de donar al col•legiat.

-Un conveni col•lectiu propi -com sempre hem tingut-, que ajudi efectivament a reduïr costos sense vulnerar la llei.

-Una garantia d’estabilitat laboral en funció d’uns objectius pactats.

-Una informació clara i transparent sobre les retribucions i els costos directes i indirectes de les Juntes de govern i directives, delegats, càrrecs de confiança i assessors externs, així com de les aportacions de tot tipus al Consell Superior i les conseqüències de les noves competències de serveis assumides per aquest en lloc o paral•lelament als Col•legis.

Des de 2008, s’han produït en el COAC 8 plans de ‘regulació de recursos humans’ que han reduït la plantilla un 65%; (ara som 156 treballadors). En canvi, el nombre de càrrecs de govern, -tots remunerats-, segueix sent el mateix: 60 persones, a les quals cal afegir una xifra desconeguda de càrrecs de confiança, assessors externs i despeses diverses de protocol, representacions, pàrquing, menjars, viatges, etc. de tots ells. Hem demanat aquestes dades a la Junta de Govern i s’ha negat a donar-nos-les (potser els col•legiats tinguin més sort si les demanen).

Des de 2008 s’han reduït també de forma dràstica els serveis als col•legiats, mentre que llur quota no ha baixat. Tanmateix, s’han incrementat els drets d’intervenció. S’han reduït les Assessories jurídica, fiscal i tècnica; s’ha eliminat l’Oficina Jove i la producció de programes informàtics per als col•legiats, s’està desmantellant l’Oficina Consultora Tècnica; ha “desaparegut” OCT, S.A sense que se sàpiguen els costos que ha suposat per als col•legiats, i s’estan emprant becaris en llocs de treball consolidats, incomplint la legislació laboral. També s’ha reduït l’atenció personal a l’arquitecte i s’han tancat oficines de visat mentre es mantenen les despeses de seus semibuides, buides o fins i tot a mig construir.

Des de 2008 la Junta de Govern i la Junta Directiva de la Demarcació de Barcelona han incomplert sistemàticament els compromisos adquirits amb els treballadors: el pacte de desembre de 2008 que comportava l’acomiadament d’un important grup de companys i companyes i una pèrdua salarial important (rebaixes salarials del 7,5 % al 12%), o la renúncia d’actualització salarial per IPC per a 2009, 2010 i 2011. Tot amb l’única finalitat d’ajudar a estabilitzar la situació econòmica de l’entitat. A canvi, el COAC es comprometia, entre altres coses, no presentar cap expedient de regulació d’ocupació en un termini de tres anys, revisar la seva política de Seus per a reduir despeses i a presentar un pla de viabilitat de la institució. Doncs bé, mai se’ns va ensenyar tal pla de viabilitat, i el COAC va presentar al juny de 2010 un Expedient de Regulació d’Ocupació Extintiu per a 45 treballadors que finalment va quedar en 15. Aquests incompliments han generat fins a la data almenys 41 demandes davant la jurisdicció social i la impugnació de l’ERO per via administrativa i judicial. El cost de tots aquests processos i de les eventuals indemnitzacions que donin lloc, no recaurà ni en els membres de Junta ni en la Direcció de l’empresa, sinó sobre tots els col•legiats, a l’igual que el cost dels advocats laboralistes contractats pel COAC des de 2008. La primera sentència que ja s’ha dictat declara nul l’acomiadament d’una treballadora afectada per l’ERO i condemna al COAC a readmetre-la i a pagar-li els salaris no satisfets durant el procés de demanda.

L’afirmació del COAC que els treballadors no hem volgut negociar no s’ajusta a la veritat: a començaments del 2010, i de cara a la negociació d’un nou conveni col•lectiu, vam proposar una rebaixa substancial de taules salarials (un estalvi de 400.000€/any aprox.), que el COAC va rebutjar. El COAC va suspendre les negociacions durant el procés electoral col•legial i després, malgrat que les noves Juntes van resultar estar compostes majoritàriament per membres de les anteriors, el COAC no només no va reprendre les negociacions, sinó que va estrenar el seu nou mandat presentant al juny l’ERO per a 45 treballadors.

El setembre de 2010 el COAC, després de l’ERO, davant les legítimes reclamacions dels treballadors i dintre de la negociació de mediació de vaga indefinida, va signar un acord davant el Departament de Treball de la Generalitat en el qual es comprometia a mantenir el conveni col•lectiu propi.

El desembre de 2010 els treballadors vam acceptar negociar un ERO Temporal de reducció de jornada (disminució d’un 15% del sou durant un any), un nou conveni col•lectiu propi amb una important disminució salarial i un increment d’hores de treball, i vam arribar a acceptar incloure noves contractacions. A canvi, només demanàvem una garantia d’estabilitat laboral vinculada evidentment a la consecució de les expectatives d’ingressos anunciades pel COAC en els seus pressupostos o pactar unes indemnitzacions raonables que s’ajustessin a l’esforç que ha hagut d’assumir la plantilla aquests últims anys. El COAC però, ho va rebutjar i va presentar unilateralment un ERO Temporal el febrer de 2011, del que després va desistir conclòs el període de negociacions per a immediatament  i de forma unilateral canviar-nos per la força al Conveni d’Oficines i Despatxos -que no suposarà cap estalvi ni solucionarà la situació estructural- amb l’objectiu ocult de continuar acomiadant treballadors il•legalment i contractar nou personal de sou ínfim, sense cap experiència i dubtosa voluntat de servei, per la qual cosa hem presentat una demanda de conflicte col•lectiu davant la jurisdicció social.

A més, i donada l’hostilitat dels òrgans de govern cap a la plantilla, així com els incompliments de les condicions legals de treball, hem presentat i continuarem presentant les denúncies oportunes davant la Inspecció de Treball. Totes les accions de defensa jurídica les paguem de les nostres butxaques, a diferència de les que decideixen els membres de les Juntes del COAC, que cobren les seves retribucions i paguen els plets contra els treballadors amb les quotes dels col•legiats, que han vist dràsticament reduïdes la quantitat i la qualitat dels serveis que se’ls presten per culpa de les decisions de les Juntes.

Sempre hem tingut present la difícil situació que travessen el COAC i la professió, i hem fet sacrificis que no han estat ni valorats ni corresposts. Sabem que hem de negociar unes noves condicions de treball que possibilitin la subsistència d’un nou model col•legial més competitiu i reforçat, amb una prestació de serveis de qualitat afins a les necessitats actuals dels col•legiats. Tanmateix és el COAC el que es nega a asseure’s a negociar, atribuint-nos manca de flexibilitat quan, després de tants sacrificis i dels seus reiterats incompliments, L’ÚNICA COSA QUE LI DEMANEM ÉS QUE ENS EXPLIQUI EL SEU PROJECTE DE FUTUR I QUE ENS DONI UNES MÍNIMES GARANTIES D’ESTABILITAT LABORAL o pactar unes indemnitzacions raonables que s’ajustin a l’esforç que ha hagut d’assumir la plantilla aquests darrers anys.

Des de 2008, les Juntes i els seus gestors han demostrat la seva incapacitat per a aconseguir altres ingressos fora dels Drets d’Intervenció i Quotes, és a dir, ingressos atípics, que presenten un dèficit superior fins i tot als drets de visat. En canvi, les càrregues de treball s’han incrementat brutalment per a cada empleat a causa de la reducció de plantilla; amb l’agreujant de la càrrega psicològica que suposa haver de suportar cada tres mesos una nova reducció de personal, tot això sense copsar que la institució tingui cap rumb definit. I davant les remors insidiosos que han arribat al nostre coneixement, volem deixar ben palès que en cap moment hi ha hagut cap tipus de vaga encoberta; al revés: el treballador suporta més càrrega de treball arran dels repetits procesos d’acomiadaments, i si no podem respondre amb la celeritat i qualitat exigida és per la precarietat de personal provocada pels acomiadaments i per la reorganització de serveis portats a terme per les Juntes i els seus gestors.

Creiem que el que reivindiquem no és desgavellat ni és només pel nostre interès: els col•legiats tenen dret a rebre serveis adequats i informació veraç i transparent sobre la realitat i perspectives de la institució. Per tot això, i davant la negativa al diàleg de la Junta de Govern i de la Junta Directiva de la Demarcació de Barcelona, no tenim més remei que convocar vaga indefinida a partir del pròxim dia 28 de març de 2011.

Barcelona, 18 de març de 2011.

Pd:  la viñeta está clara, pero como muchos lectores siempre me piden una leyenda por no pillar mis sutilezas, decir que la viñeta representa “Mordor” cuna del mal en “El señor de los anillos” que el ojo que todo lo ve, está en Madrid como CSCAE y que el mago todopoderoso cruel y despiadado es el amo nuestro señor de las tinieblas del Coac.

Acto de presentación del Sindicato de Arquitectos


Como no quería mezclar “churros con meninas” o para entendernos los del gremio, mezclar “balaustres con high tech” con perdón de Bofill, pues no quería anunciar en esta santa web el magno evento del Acto de presentación del Sindicato de arquitectos. Pero como el COAC se ha negado a incluirlo en el Nesletter por creer que está en contra de sus intereses, todo y que pensaba que era un interés mutuo defender los intereses de los arquitectos, y la necesidad de difusión de este evento, pues aquí lo tenéis.

Presentacion sindicato

http://www.sindicatarquitectes.org

Ahora que tampoco quiero que se les acuse de censura colegial. Que aunque en parte sí lo han hecho, sus motivos han tenido para hacerlo. El sindicato cometió el error de coger a la persona inadecuada para ardua tarea (a mí, mismamente) pero no creo que haya sido por eso, pues usé mi nombre en clave, el que está colegiado.

Como otra de las excusas que dieron es que no conocían de nada las intenciones del sindicato y puestos a pensar en ellas parece que pensaron en las peores. Supongo que han utilizado la máxima de “piensa mal y acertarás”, pero en este caso se equivocan, pues para conseguir muchas de las cosas que el sindicato pretende, probablemente habrá que contar con su colaboración.

Bueno, en todo caso utilizo éste blog para anunciar el acto de presentación del sindicato de arquitectos en Catalunya, donde se espera que toda esa gente con ganas de luchar por una causa justa y común, forme parte junto a los que ya estamos, de la asamblea del sindicato de arquitectos, y así cuanto más gente seamos más fuerza y más ideas tendremos para afrontar y solucionar el duro papel del arquitecto que se ha quedado desprotegido y maltratado en materia laboral.

Somos pocos y valientes y ellos son muchos y cobardes.

La presentación contará con la intervención de gente muy interesante diciendo cosas interesantísimas y luego yo, así como contrapunto. Seguro que muchos preferiríais a Shakira o Alejandro Sanz, pero para todos aquellos que quieran insultarme o conocer quien está detrás de la máscara de Lex, pues ya lo saben. Solo me han dado de 5 a 10 minutos, para aquellos que me conocen saben que será una tarea difícil para mí, pues para decir Hola ya uso 10, pero lo intentaré. NO OS LO PERDÁIS, NO FALTÉIS, ESTÁIS TODOS INVITADOS, ES GRATIS (Bueno al igual os piden 20 euracos para la afiliación, pero claro, ¡habrá que pagar mi caché digo yo!)

“El mayor castigo para quienes no se interesan por la política es que serán gobernados por personas que si se interesan” Arnold J. Toynbee

PD: Otra cosa, todo y que en algún momento me lo he replanteado, no pienso dejar mi labor (cualquiera que sea) en esta página. El sindicato merece de todo mi esfuerzo, pero no dudaré como representante de los colegiados en seguir denunciando la mala gestión, el mal saber hacer y el genocidio que somete el colegio a los arquitectos, a los colegiados, a los que no y a los que trabajan para ellos. Mira soy así de tonto, que le vamos a hacer.

Espero que esta semana, cuando deje de hacer mails larguísimos como éste, y deje de intentar que la gente haga difusión de la Presentación del sindicato, colgaré la última viñeta con nuevos personajes que hará las delicias de grandes y pequeños.