Convocada huelga indefinida del COAC a partir del 28 de Marzo


Estaba a puntito de colgar un post de esos faltones y ofensivos que os tengo acostumbrados, cuando me ha llegado un mail sobre “vaga indefinida a partir del próximo día 28 de marzo de 2011” del Coac. En mi afán de divulgación, he decidido colgar la carta, bastante más larga que mis posts, y aprovechar la viñeta por su carácter genérico, para este fin.

Me estoy encontrando que para algunos arquitectos les es difícil entender la situación con la que se encuentran los trabajadores del Coac.  Hay que vivirlo para entender la situación de tensión que están pasando, aunque nos de la sensación que les quieran dar jamón del malo cuando antes comían jamón de pata negra. Y el problema que tenemos muchos, es que no tenemos ni para jamón dulce. La indignación debe ir en sentido contrario, en el sentido, como comentan, de la supresión de servicios y del gasto extra que toda esta mala gestión de la crisis comporta al colegiado.

Por otra parte, me parece insanamente hipócrita la relación que tiene el Coac con el  Sindicato de Arquitectos. Que si bien se les llena la boca para la mutua colaboración en pro de la legalidad y la ayuda al arquitecto asalariado y en pro a la consecución de un convenio para arquitectos,  en vez de  cundir con el ejemplo, se dedica a cambiar el convenio, incurrir con ilegalidades etc, etc, y todo esto a coste de los colegiados. Si bien es verdad, que el sindicato ofreció su ayuda al comité y éste último hizo caso omiso, aún no sé si por desidia, política o por la sensación de incapacidad que el sindicato en estado embriatorio podría ofrecer.

No creo que sea conveniente a estas alturas, desestimar ninguna ayuda posible, si bien yo tampoco gano nada, más que pierdo, difundiendo la palabra, o sea el comunicado, que es lo que me han pedido (bueno, de hecho tampoco me lo han pedido,  pero tengo iniciativa propia)

Comunicado, que todo y no estar firmado, supongo que será del comité de empresa de Coac:

PER QUÈ HEM TORNAT UN ALTRE COP A AQUESTA SITUACIÓ?

Els treballadors volem col•laborar amb les Juntes del COAC en un exercici conjunt de responsabilitat, equitat, transparència i professionalitat, per aconseguir:

-Un pla de viabilitat que ens permeti saber el servei que se li ha de donar al col•legiat.

-Un conveni col•lectiu propi -com sempre hem tingut-, que ajudi efectivament a reduïr costos sense vulnerar la llei.

-Una garantia d’estabilitat laboral en funció d’uns objectius pactats.

-Una informació clara i transparent sobre les retribucions i els costos directes i indirectes de les Juntes de govern i directives, delegats, càrrecs de confiança i assessors externs, així com de les aportacions de tot tipus al Consell Superior i les conseqüències de les noves competències de serveis assumides per aquest en lloc o paral•lelament als Col•legis.

Des de 2008, s’han produït en el COAC 8 plans de ‘regulació de recursos humans’ que han reduït la plantilla un 65%; (ara som 156 treballadors). En canvi, el nombre de càrrecs de govern, -tots remunerats-, segueix sent el mateix: 60 persones, a les quals cal afegir una xifra desconeguda de càrrecs de confiança, assessors externs i despeses diverses de protocol, representacions, pàrquing, menjars, viatges, etc. de tots ells. Hem demanat aquestes dades a la Junta de Govern i s’ha negat a donar-nos-les (potser els col•legiats tinguin més sort si les demanen).

Des de 2008 s’han reduït també de forma dràstica els serveis als col•legiats, mentre que llur quota no ha baixat. Tanmateix, s’han incrementat els drets d’intervenció. S’han reduït les Assessories jurídica, fiscal i tècnica; s’ha eliminat l’Oficina Jove i la producció de programes informàtics per als col•legiats, s’està desmantellant l’Oficina Consultora Tècnica; ha “desaparegut” OCT, S.A sense que se sàpiguen els costos que ha suposat per als col•legiats, i s’estan emprant becaris en llocs de treball consolidats, incomplint la legislació laboral. També s’ha reduït l’atenció personal a l’arquitecte i s’han tancat oficines de visat mentre es mantenen les despeses de seus semibuides, buides o fins i tot a mig construir.

Des de 2008 la Junta de Govern i la Junta Directiva de la Demarcació de Barcelona han incomplert sistemàticament els compromisos adquirits amb els treballadors: el pacte de desembre de 2008 que comportava l’acomiadament d’un important grup de companys i companyes i una pèrdua salarial important (rebaixes salarials del 7,5 % al 12%), o la renúncia d’actualització salarial per IPC per a 2009, 2010 i 2011. Tot amb l’única finalitat d’ajudar a estabilitzar la situació econòmica de l’entitat. A canvi, el COAC es comprometia, entre altres coses, no presentar cap expedient de regulació d’ocupació en un termini de tres anys, revisar la seva política de Seus per a reduir despeses i a presentar un pla de viabilitat de la institució. Doncs bé, mai se’ns va ensenyar tal pla de viabilitat, i el COAC va presentar al juny de 2010 un Expedient de Regulació d’Ocupació Extintiu per a 45 treballadors que finalment va quedar en 15. Aquests incompliments han generat fins a la data almenys 41 demandes davant la jurisdicció social i la impugnació de l’ERO per via administrativa i judicial. El cost de tots aquests processos i de les eventuals indemnitzacions que donin lloc, no recaurà ni en els membres de Junta ni en la Direcció de l’empresa, sinó sobre tots els col•legiats, a l’igual que el cost dels advocats laboralistes contractats pel COAC des de 2008. La primera sentència que ja s’ha dictat declara nul l’acomiadament d’una treballadora afectada per l’ERO i condemna al COAC a readmetre-la i a pagar-li els salaris no satisfets durant el procés de demanda.

L’afirmació del COAC que els treballadors no hem volgut negociar no s’ajusta a la veritat: a començaments del 2010, i de cara a la negociació d’un nou conveni col•lectiu, vam proposar una rebaixa substancial de taules salarials (un estalvi de 400.000€/any aprox.), que el COAC va rebutjar. El COAC va suspendre les negociacions durant el procés electoral col•legial i després, malgrat que les noves Juntes van resultar estar compostes majoritàriament per membres de les anteriors, el COAC no només no va reprendre les negociacions, sinó que va estrenar el seu nou mandat presentant al juny l’ERO per a 45 treballadors.

El setembre de 2010 el COAC, després de l’ERO, davant les legítimes reclamacions dels treballadors i dintre de la negociació de mediació de vaga indefinida, va signar un acord davant el Departament de Treball de la Generalitat en el qual es comprometia a mantenir el conveni col•lectiu propi.

El desembre de 2010 els treballadors vam acceptar negociar un ERO Temporal de reducció de jornada (disminució d’un 15% del sou durant un any), un nou conveni col•lectiu propi amb una important disminució salarial i un increment d’hores de treball, i vam arribar a acceptar incloure noves contractacions. A canvi, només demanàvem una garantia d’estabilitat laboral vinculada evidentment a la consecució de les expectatives d’ingressos anunciades pel COAC en els seus pressupostos o pactar unes indemnitzacions raonables que s’ajustessin a l’esforç que ha hagut d’assumir la plantilla aquests últims anys. El COAC però, ho va rebutjar i va presentar unilateralment un ERO Temporal el febrer de 2011, del que després va desistir conclòs el període de negociacions per a immediatament  i de forma unilateral canviar-nos per la força al Conveni d’Oficines i Despatxos -que no suposarà cap estalvi ni solucionarà la situació estructural- amb l’objectiu ocult de continuar acomiadant treballadors il•legalment i contractar nou personal de sou ínfim, sense cap experiència i dubtosa voluntat de servei, per la qual cosa hem presentat una demanda de conflicte col•lectiu davant la jurisdicció social.

A més, i donada l’hostilitat dels òrgans de govern cap a la plantilla, així com els incompliments de les condicions legals de treball, hem presentat i continuarem presentant les denúncies oportunes davant la Inspecció de Treball. Totes les accions de defensa jurídica les paguem de les nostres butxaques, a diferència de les que decideixen els membres de les Juntes del COAC, que cobren les seves retribucions i paguen els plets contra els treballadors amb les quotes dels col•legiats, que han vist dràsticament reduïdes la quantitat i la qualitat dels serveis que se’ls presten per culpa de les decisions de les Juntes.

Sempre hem tingut present la difícil situació que travessen el COAC i la professió, i hem fet sacrificis que no han estat ni valorats ni corresposts. Sabem que hem de negociar unes noves condicions de treball que possibilitin la subsistència d’un nou model col•legial més competitiu i reforçat, amb una prestació de serveis de qualitat afins a les necessitats actuals dels col•legiats. Tanmateix és el COAC el que es nega a asseure’s a negociar, atribuint-nos manca de flexibilitat quan, després de tants sacrificis i dels seus reiterats incompliments, L’ÚNICA COSA QUE LI DEMANEM ÉS QUE ENS EXPLIQUI EL SEU PROJECTE DE FUTUR I QUE ENS DONI UNES MÍNIMES GARANTIES D’ESTABILITAT LABORAL o pactar unes indemnitzacions raonables que s’ajustin a l’esforç que ha hagut d’assumir la plantilla aquests darrers anys.

Des de 2008, les Juntes i els seus gestors han demostrat la seva incapacitat per a aconseguir altres ingressos fora dels Drets d’Intervenció i Quotes, és a dir, ingressos atípics, que presenten un dèficit superior fins i tot als drets de visat. En canvi, les càrregues de treball s’han incrementat brutalment per a cada empleat a causa de la reducció de plantilla; amb l’agreujant de la càrrega psicològica que suposa haver de suportar cada tres mesos una nova reducció de personal, tot això sense copsar que la institució tingui cap rumb definit. I davant les remors insidiosos que han arribat al nostre coneixement, volem deixar ben palès que en cap moment hi ha hagut cap tipus de vaga encoberta; al revés: el treballador suporta més càrrega de treball arran dels repetits procesos d’acomiadaments, i si no podem respondre amb la celeritat i qualitat exigida és per la precarietat de personal provocada pels acomiadaments i per la reorganització de serveis portats a terme per les Juntes i els seus gestors.

Creiem que el que reivindiquem no és desgavellat ni és només pel nostre interès: els col•legiats tenen dret a rebre serveis adequats i informació veraç i transparent sobre la realitat i perspectives de la institució. Per tot això, i davant la negativa al diàleg de la Junta de Govern i de la Junta Directiva de la Demarcació de Barcelona, no tenim més remei que convocar vaga indefinida a partir del pròxim dia 28 de març de 2011.

Barcelona, 18 de març de 2011.

Pd:  la viñeta está clara, pero como muchos lectores siempre me piden una leyenda por no pillar mis sutilezas, decir que la viñeta representa “Mordor” cuna del mal en “El señor de los anillos” que el ojo que todo lo ve, está en Madrid como CSCAE y que el mago todopoderoso cruel y despiadado es el amo nuestro señor de las tinieblas del Coac.
Anuncios

LA BALSA DEL CoAC


LA BALSA DEL MEDUSA de Théodore Géricault.  El cuadro hace referencia al naufragio del barco francés “la Medusa”, donde los tripulantes aristócratas y pudientes se salvaron dejando atrás más de 120 muertes  y abandonando a su suerte a los pocos supervivientes en una balsa.

…y aquí, véase los tripulantes aristócratas y pudientes que se salvaron

Seguramente pensabais que ya me habían ofrecido un cargo o que la cabeza de caballo encontrada encima de mi cama haría que dejara de hacer caricaturas malintencionadas. Pero no, nada más lejos. Mi capacidad para hacer enemigos roza lo patológico, y la cabeza de caballo la tengo disecada en la sala de reuniones junto a un arce que atropellé y un esquirol, disecado también, de la última huelga.

Un amigo me pidió que parodiara el grupo de música que sigue tocando cuando se hunde el Titánic. Pero para mí esa imagen es un símbolo de profesionalidad y de amor a su profesión, por lo que desestimé la idea (y encima me pagaba poco) y opté por plasmar uno de los botes de los aristócratas que se salvan después de haber hundido ellos mismos el barco. Basado en el cuadro LA BALSA DEL MEDUSA de Théodore Géricault, el cuadro muestra la desesperación de estos tras ser abandonados y la viñeta muestra los que se salvan en el bote. No me ha dado tiempo de hacer un óleo como Géricault, ni de hacer todas las caricaturas de los vocales que deberían ir en el bote. (peticiones a lexcurso@gmail.com ,  ya saben mi caché)

Nota al margen para los que no lo pillan (tengo un humor difícil, lo sé): El gallo Claudio, es una petición o recomendación de alguien que lo conoce y se supone que es el Presi de la Dem.de BCN. (tampoco me preguntéis el porqué). Lo del “Shark” ya lo pillará quien lo quiera pillar. Cabe decir que es un añadido de última hora y que no debería haberlo puesto, pues merecen de todo mi respeto y admiración, pero, por el momento me parecen un poco blandos. También puedo entender que si nadie pide ayuda, es que quizás no la necesitan y posiblemente ni la quieran. La de Ostias que me pegué allí y sigo pegándomelas queriendo defender a quien no quiere ser defendido. De hecho no tendría ni porqué existir esta página, ni lo hago por dinero, ni fama ni por na de na. Y todo son disgustos. Soy un cansino, cansado. Pero volveré a hacerlo. Como el cuento del escorpión y la rana. Soy asínnn.

Todo vale, o no…


Resumen de lo acontecido (así a lo bruto)

Está visto que en tiempos de crisis, vale todo, vale hacer un pacto para no hacer una ERE, y hacerla, vale que la inspección diga que no se puede conceder una ERE por tener beneficios, visitar a la “consellera” y conceder el despido de 15 trabajadores ( ¿pero cuáles 15?).

Vale que con la excusa de la crisis los colegiados nos lo traguemos todo, y lo que nos queda por tragar. Vale que con lo que está cayendo, se puede gastar dinero en hacer una entrega de certificados con su catering etc en la torre AGBAR. Vale que a muchos colegiados les de igual a quien despidan, total, cobraran indemnización y paro (aunque en algunos casos sea de risa), pero da igual. Vale que el colegio se quedará con la mitad de los servicios, o los pocos que quedarán serán deficientes, pero total si ya muchos colegiados desconocen la existencia de estos. Vale que el día que tengamos un problema el colegio nos dará una dirección de alguna empresa/despacho que a un módico precio no dudará en hacer ver que nos ayuda. ¿Valdrá cuando nos suban un céntimo la cuota colegial?, ¿valdrá que lo poco que quede por visar nos cueste un riñón? No, entonces seguro que los colegiados nos quejaremos, pero tragaremos igual. Bueno, yo no trago, algunos otros tampoco tragan. TODO NO VALE, ni aunque fueran escogidos democráticamente por los colegiados, a mi parecer, os engañaron, y hay que pedir responsabilidades y juego limpio, si es que todo esto os importa lo más mínimo.

En caso que todo esto os importe una mierda, felicidades, al igual os dan un cargo, pero no lo olvides, TODO NO VALE.

Patrocinado por sal de frutas ERE, para pasar el mal trago

PD.- Alguien me dijo que mis viñetas ofendían tanto a los caricaturizados como a los trabajadores. Que por eso no son utilizadas, ni fotocopiadas ni colgadas por los sitios. Ofender o reivindicar una situación es lo que pretendía, que se cuelguen los chistes de Forges en vez de los míos, como que me da igual, quizá hasta lo prefiero, pero ofender a los trabajadores no era mi intención. Repito, aunque la gente no lo crea, yo no gano nada con todo esto, principalmente pierdo. ¿Porqué lo hago?, eso es algo que quizá deberías preguntarle a mi psicólogo.

Visita a la Consellera de Treball


Es triste de robar pero más triste es pedir una ERE

Aquesta notícia forma part de la rumorologia no confirmada,  tota semblança amb la realitat és pura coincidència. El cas és, que es comenta que el Komemarrón i la secre Assustació van anar a pressionar a la “consilliere” de treball per tal d’influir en la decisió de la inspecció de Treball. No hi han fotos al respecte, el que ho va veure sols va poder fer un retrat robot de com va ser la reunió (veure vinyeta).

Sembla ser que la “concilliere” va sortir esparvorida d’aquest atracament però ni es confirma ni es desmenteix.

PD1: Com no existeixen fotos de la nova secre Assustació (encara no m’ha arribat l’INDE) He fet un retrat robot a partir del que m’ha dit la gent que la coneix.

PD2: Per la realització d’aquesta vinyeta ficció no s’ha maltractat cap animal, no es pot dir el mateix d’algun arquitecte, però total com no hi ha cap associació de preservació de l’arquitecte, doncs que més dona!, ¿el COAC?, ji ji quina risa.

PD3: Vaaaale, sé que fa temps d’aquesta noticia però faig el que Puig

Del Col.legi que obre portes


… y en los albores de la tempestad, vuelvo a vosotros.

Tal i com resava l’eslògan de la campanya de Komemarrón i Houselove, “EL COL.LEGI QUE OBRE PORTES”, no ens hem de sorprendre que les obrin per fotre a fora a mitja plantilla.

“Tot i que algunes de les decisions preses durant l’últim mandat van tenir pròpiament el caràcter d’una resposta a la crisi sobrevinguda,  es va mantenir en tot moment pels responsables del Col.legi la voluntat de focalitzar estratègicament les seves accions de manera que situessin la institució en una posició millor per encarar el futur”
La millor manera de poder encarar el futur per mantenir els seus sous és fent un E.R.E.
Els demés l’hauran d’encarar el futur a l’atur. Possiblement les 1300 persones que van votar per ells tan se’ls refot que hagi gent que després de treballar i esforçar-se pels col·legiats ara se’n hagin d’anar amb una mà davant i una altra al darrera. Segurament també, la majoria de nosaltres, autònoms que no tenim ni ofici ni benefici i que el món laboral ens sembla el paradís, això també se’ns refot. Doncs a mi no. No em sembla bé continuar pagant el mateix o més per menys de la meitat dels serveis. No em sembla bé que per una banda vulguin fer peneta i per l’altra diguin que van deixar la institució en una posició millor. Tampoc em sembla bé, que vulguin fotre fora a persones pagant una misèria per després contractar els amiguets que els han votat i pagar  una quantitat indecent. No em sembla bé que vagin de que són uns cracks de la gestió i estiguin fent una gestió de pena. Potser, amb la llei Omnibus, el col·legi desapareixerà de la manera que el coneixem…, el que estar clar és que desapareixeran les persones que han fet d’aquest col·legi un gran col·legi, i es quedarà la ronya política, la incompetència i la corrupció.

A mode de difusió i bastant més pensat i clarificador, el comitè d’empresa del Coac, que són els que s’han de barallar amb aquests personatges , ha fet aquest manifest que no està mal que li feu una ullada. Manifest_als_col.legiats