Convocada huelga indefinida del COAC a partir del 28 de Marzo


Estaba a puntito de colgar un post de esos faltones y ofensivos que os tengo acostumbrados, cuando me ha llegado un mail sobre “vaga indefinida a partir del próximo día 28 de marzo de 2011” del Coac. En mi afán de divulgación, he decidido colgar la carta, bastante más larga que mis posts, y aprovechar la viñeta por su carácter genérico, para este fin.

Me estoy encontrando que para algunos arquitectos les es difícil entender la situación con la que se encuentran los trabajadores del Coac.  Hay que vivirlo para entender la situación de tensión que están pasando, aunque nos de la sensación que les quieran dar jamón del malo cuando antes comían jamón de pata negra. Y el problema que tenemos muchos, es que no tenemos ni para jamón dulce. La indignación debe ir en sentido contrario, en el sentido, como comentan, de la supresión de servicios y del gasto extra que toda esta mala gestión de la crisis comporta al colegiado.

Por otra parte, me parece insanamente hipócrita la relación que tiene el Coac con el  Sindicato de Arquitectos. Que si bien se les llena la boca para la mutua colaboración en pro de la legalidad y la ayuda al arquitecto asalariado y en pro a la consecución de un convenio para arquitectos,  en vez de  cundir con el ejemplo, se dedica a cambiar el convenio, incurrir con ilegalidades etc, etc, y todo esto a coste de los colegiados. Si bien es verdad, que el sindicato ofreció su ayuda al comité y éste último hizo caso omiso, aún no sé si por desidia, política o por la sensación de incapacidad que el sindicato en estado embriatorio podría ofrecer.

No creo que sea conveniente a estas alturas, desestimar ninguna ayuda posible, si bien yo tampoco gano nada, más que pierdo, difundiendo la palabra, o sea el comunicado, que es lo que me han pedido (bueno, de hecho tampoco me lo han pedido,  pero tengo iniciativa propia)

Comunicado, que todo y no estar firmado, supongo que será del comité de empresa de Coac:

PER QUÈ HEM TORNAT UN ALTRE COP A AQUESTA SITUACIÓ?

Els treballadors volem col•laborar amb les Juntes del COAC en un exercici conjunt de responsabilitat, equitat, transparència i professionalitat, per aconseguir:

-Un pla de viabilitat que ens permeti saber el servei que se li ha de donar al col•legiat.

-Un conveni col•lectiu propi -com sempre hem tingut-, que ajudi efectivament a reduïr costos sense vulnerar la llei.

-Una garantia d’estabilitat laboral en funció d’uns objectius pactats.

-Una informació clara i transparent sobre les retribucions i els costos directes i indirectes de les Juntes de govern i directives, delegats, càrrecs de confiança i assessors externs, així com de les aportacions de tot tipus al Consell Superior i les conseqüències de les noves competències de serveis assumides per aquest en lloc o paral•lelament als Col•legis.

Des de 2008, s’han produït en el COAC 8 plans de ‘regulació de recursos humans’ que han reduït la plantilla un 65%; (ara som 156 treballadors). En canvi, el nombre de càrrecs de govern, -tots remunerats-, segueix sent el mateix: 60 persones, a les quals cal afegir una xifra desconeguda de càrrecs de confiança, assessors externs i despeses diverses de protocol, representacions, pàrquing, menjars, viatges, etc. de tots ells. Hem demanat aquestes dades a la Junta de Govern i s’ha negat a donar-nos-les (potser els col•legiats tinguin més sort si les demanen).

Des de 2008 s’han reduït també de forma dràstica els serveis als col•legiats, mentre que llur quota no ha baixat. Tanmateix, s’han incrementat els drets d’intervenció. S’han reduït les Assessories jurídica, fiscal i tècnica; s’ha eliminat l’Oficina Jove i la producció de programes informàtics per als col•legiats, s’està desmantellant l’Oficina Consultora Tècnica; ha “desaparegut” OCT, S.A sense que se sàpiguen els costos que ha suposat per als col•legiats, i s’estan emprant becaris en llocs de treball consolidats, incomplint la legislació laboral. També s’ha reduït l’atenció personal a l’arquitecte i s’han tancat oficines de visat mentre es mantenen les despeses de seus semibuides, buides o fins i tot a mig construir.

Des de 2008 la Junta de Govern i la Junta Directiva de la Demarcació de Barcelona han incomplert sistemàticament els compromisos adquirits amb els treballadors: el pacte de desembre de 2008 que comportava l’acomiadament d’un important grup de companys i companyes i una pèrdua salarial important (rebaixes salarials del 7,5 % al 12%), o la renúncia d’actualització salarial per IPC per a 2009, 2010 i 2011. Tot amb l’única finalitat d’ajudar a estabilitzar la situació econòmica de l’entitat. A canvi, el COAC es comprometia, entre altres coses, no presentar cap expedient de regulació d’ocupació en un termini de tres anys, revisar la seva política de Seus per a reduir despeses i a presentar un pla de viabilitat de la institució. Doncs bé, mai se’ns va ensenyar tal pla de viabilitat, i el COAC va presentar al juny de 2010 un Expedient de Regulació d’Ocupació Extintiu per a 45 treballadors que finalment va quedar en 15. Aquests incompliments han generat fins a la data almenys 41 demandes davant la jurisdicció social i la impugnació de l’ERO per via administrativa i judicial. El cost de tots aquests processos i de les eventuals indemnitzacions que donin lloc, no recaurà ni en els membres de Junta ni en la Direcció de l’empresa, sinó sobre tots els col•legiats, a l’igual que el cost dels advocats laboralistes contractats pel COAC des de 2008. La primera sentència que ja s’ha dictat declara nul l’acomiadament d’una treballadora afectada per l’ERO i condemna al COAC a readmetre-la i a pagar-li els salaris no satisfets durant el procés de demanda.

L’afirmació del COAC que els treballadors no hem volgut negociar no s’ajusta a la veritat: a començaments del 2010, i de cara a la negociació d’un nou conveni col•lectiu, vam proposar una rebaixa substancial de taules salarials (un estalvi de 400.000€/any aprox.), que el COAC va rebutjar. El COAC va suspendre les negociacions durant el procés electoral col•legial i després, malgrat que les noves Juntes van resultar estar compostes majoritàriament per membres de les anteriors, el COAC no només no va reprendre les negociacions, sinó que va estrenar el seu nou mandat presentant al juny l’ERO per a 45 treballadors.

El setembre de 2010 el COAC, després de l’ERO, davant les legítimes reclamacions dels treballadors i dintre de la negociació de mediació de vaga indefinida, va signar un acord davant el Departament de Treball de la Generalitat en el qual es comprometia a mantenir el conveni col•lectiu propi.

El desembre de 2010 els treballadors vam acceptar negociar un ERO Temporal de reducció de jornada (disminució d’un 15% del sou durant un any), un nou conveni col•lectiu propi amb una important disminució salarial i un increment d’hores de treball, i vam arribar a acceptar incloure noves contractacions. A canvi, només demanàvem una garantia d’estabilitat laboral vinculada evidentment a la consecució de les expectatives d’ingressos anunciades pel COAC en els seus pressupostos o pactar unes indemnitzacions raonables que s’ajustessin a l’esforç que ha hagut d’assumir la plantilla aquests últims anys. El COAC però, ho va rebutjar i va presentar unilateralment un ERO Temporal el febrer de 2011, del que després va desistir conclòs el període de negociacions per a immediatament  i de forma unilateral canviar-nos per la força al Conveni d’Oficines i Despatxos -que no suposarà cap estalvi ni solucionarà la situació estructural- amb l’objectiu ocult de continuar acomiadant treballadors il•legalment i contractar nou personal de sou ínfim, sense cap experiència i dubtosa voluntat de servei, per la qual cosa hem presentat una demanda de conflicte col•lectiu davant la jurisdicció social.

A més, i donada l’hostilitat dels òrgans de govern cap a la plantilla, així com els incompliments de les condicions legals de treball, hem presentat i continuarem presentant les denúncies oportunes davant la Inspecció de Treball. Totes les accions de defensa jurídica les paguem de les nostres butxaques, a diferència de les que decideixen els membres de les Juntes del COAC, que cobren les seves retribucions i paguen els plets contra els treballadors amb les quotes dels col•legiats, que han vist dràsticament reduïdes la quantitat i la qualitat dels serveis que se’ls presten per culpa de les decisions de les Juntes.

Sempre hem tingut present la difícil situació que travessen el COAC i la professió, i hem fet sacrificis que no han estat ni valorats ni corresposts. Sabem que hem de negociar unes noves condicions de treball que possibilitin la subsistència d’un nou model col•legial més competitiu i reforçat, amb una prestació de serveis de qualitat afins a les necessitats actuals dels col•legiats. Tanmateix és el COAC el que es nega a asseure’s a negociar, atribuint-nos manca de flexibilitat quan, després de tants sacrificis i dels seus reiterats incompliments, L’ÚNICA COSA QUE LI DEMANEM ÉS QUE ENS EXPLIQUI EL SEU PROJECTE DE FUTUR I QUE ENS DONI UNES MÍNIMES GARANTIES D’ESTABILITAT LABORAL o pactar unes indemnitzacions raonables que s’ajustin a l’esforç que ha hagut d’assumir la plantilla aquests darrers anys.

Des de 2008, les Juntes i els seus gestors han demostrat la seva incapacitat per a aconseguir altres ingressos fora dels Drets d’Intervenció i Quotes, és a dir, ingressos atípics, que presenten un dèficit superior fins i tot als drets de visat. En canvi, les càrregues de treball s’han incrementat brutalment per a cada empleat a causa de la reducció de plantilla; amb l’agreujant de la càrrega psicològica que suposa haver de suportar cada tres mesos una nova reducció de personal, tot això sense copsar que la institució tingui cap rumb definit. I davant les remors insidiosos que han arribat al nostre coneixement, volem deixar ben palès que en cap moment hi ha hagut cap tipus de vaga encoberta; al revés: el treballador suporta més càrrega de treball arran dels repetits procesos d’acomiadaments, i si no podem respondre amb la celeritat i qualitat exigida és per la precarietat de personal provocada pels acomiadaments i per la reorganització de serveis portats a terme per les Juntes i els seus gestors.

Creiem que el que reivindiquem no és desgavellat ni és només pel nostre interès: els col•legiats tenen dret a rebre serveis adequats i informació veraç i transparent sobre la realitat i perspectives de la institució. Per tot això, i davant la negativa al diàleg de la Junta de Govern i de la Junta Directiva de la Demarcació de Barcelona, no tenim més remei que convocar vaga indefinida a partir del pròxim dia 28 de març de 2011.

Barcelona, 18 de març de 2011.

Pd:  la viñeta está clara, pero como muchos lectores siempre me piden una leyenda por no pillar mis sutilezas, decir que la viñeta representa “Mordor” cuna del mal en “El señor de los anillos” que el ojo que todo lo ve, está en Madrid como CSCAE y que el mago todopoderoso cruel y despiadado es el amo nuestro señor de las tinieblas del Coac.
Anuncios

  1. ETS UN CRACK!!!!! Nosaltres estarem de vaga, si no hi ha canvis, ja que avui han anat a treball a mediar per la vaga, pero sentirem el teu recolzament!!! Moltes gràcies.

    • Si clar, però perquè no tinc res per visar que si no…
      Je, je es broma, el que em sorprèn es que us hageu posat tots d’acord, es de tots conegut la quantitat d’esquirols i rèmores que volten pel Coac. ¿Haurà serveis mínims?, no descarto que amb la popularitat que tinc em ploguin les ofertes i hagi de visar algo… >-)

  2. Moltes gràcies Lex.A efectes de completar la informació, copio el comunicat del Comitè de Vaga d’avui, prou esclaridor de la posició de la direcció del COAC en la mediació que vam sol.licitar els treballadors:

    “COMUNICAT DEL COMITE DE VAGA

    24.03.11

    SEGUIM ENDAVANT AMB LA VAGA !!!!

    La reunió d’aquest matí entre el COAC i els representants dels treballadors, en presència del mediador de vaga designat pel Departament d’Empresa i Ocupació ha resultat sense acord per causes únicament imputables a la representació del COAC: Mentre que els representants dels treballadors vam reiterar la nostra total disponibilitat a negociar una solució equitativa i vam oferir suspendre l’efectivitat de la vaga durant les negociacions, l’empresa es va negar rotundament a l’única condició que vam posar-los i que és la suspensió de l’aplicació del Conveni d’Oficines i Despatxos prevista pel proper 1 d’abril.

    Considerem significatiu que a aquesta reunió només hagin assistit, per part del COAC, l’assessor legal i el Secretari de la Demarcació de Barcelona, amb les importants absències de la Secretaria del COAC i de la Directora Gerent, les quals ostenten les màximes responsabilitats en matèria de personal.
    Lamentem aquesta nova mostra d’hostilitat del COAC vers els treballadors que ens confirma en els pitjors temors sobre les intencions ocultes empresarials que ja vam avançar en els diferents comunicats del Comitè d’Empresa als treballadors i als arquitectes col·legiats.
    En conseqüència mantenim la convocatòria de vaga i us emplacem a tots el proper dilluns, 28 de març al vestíbul de Plaça Nova a partir de les 8h del matí per reivindicar els nostres drets.

    Comitè de Vaga”

    • -Una informació clara i transparent sobre les retribucions i els costos directes i indirectes de les Juntes de govern i directives, delegats, càrrecs de confiança i assessors externs, així com de les aportacions de tot tipus al Consell Superior i les conseqüències de les noves competències de serveis assumides per aquest en lloc o paral•lelament als Col•legis.

  3. Lexcurso, no crec que el sindicat d’arquitectes hagi ofert el seu ajut al Comitè d’Empresa. Ho sento, però no ho crec, i menys que el Comitè l’hagi rebutjat. I no m’ho crec per dues raons:
    1. El Comitè hauria informat al personal que hi havia hagut almenys un contacte entre ambdues parts. O, en tot cas, s’hauria filtrat d’alguna forma al personal. I això no ha passat en cap moment i no s’ha sentit tampoc cap rumor al respecte (i et puc garantir que s’encolten cada cosa…).
    2. En la situació laboral en que es troben els treballadors, no creieu que el Comitè ho hagués anunciat en alguna de les darreres assemblees per tal d’esperançar al personal en veure el recolzament d’aquest sindicat?
    Ho sento però no m’ho crec.
    Perdó, però algú ho havia de dir…

    • O__o estimat/estimada ( no ho sé) Kuentacuentos. No vull crear una polémica amb això, doncs la meva indignació i problemes em comporta. Però et puc assegurar que un membre del sindicat (l’excoordinador de comunicació, per més senyes), va parlar amb un membre del comitè oferint l’ajut o si més no començar un diàleg per a que els hi expliquessin la situació. Malauradament, “nunca más se supo”, fins avui, que se’ls hi ha tornat a dir i recordar que encara que el sindicat d’arquitectes sembla que encara no pinti res, qualsevol ajut és bo. Si creus en mi, creu el que t’estic dient. Si no us ha arribat la ona, ni el rumor, es que probablement el comitè va pensar que no era important, ni adient contar amb el sindicat d’arquitectes. Però repeteixo, l’ajut es va oferir.

  4. Espero que sigueu conseqüents i no abandoneu la vaga fins que siguin publicades les retribucions del Ludevid i Comeron dels últims anys. A mi un treballador del col.legi em va dir fa pocs mesos que cobraven 250.000€ anuals

    • … i també es follen pollastres i sacrifiquen verges, o al revés. No crec que mai arribem a saber que cobren, i si treuen una xifra tampoc ens la creurem. De totes maneres 250.000 euros deu ser tota la junta més les hores extres que diuen que fan etc. Tot i això estem d’acord que cobren massa per la feina que fan. Jo els hi faria pagar lloguer, doncs tenen el despatx d’arquitectes muntat allí. Lo de portar el Coac per ells es secundari.

      • …jo els hi faria una altra cosa, més resolutiva…Per cert, et felicito per les teves vinyetes, són boníssimes!.Al despatx ja fa temps que ens tronxem amb el teu humor. Coneixem bé el Ludevid i per nosaltres és un individu absolutament despreciable (igual que el seu succesor). S’agraeix molt que algun membre del nostre col·lectiu faci mofa d’aquests personatges i els posi al lloc on es mereixen. Els que els voten per ignorància, o per recollir les engrunes de feina que administren mafiosament, espero que estiguin sense encàrrecs com tothom, i trobar-me’ls aviat al metro tocant l’acordió, je,je.

      • Amb el bon gust que teniu i el bon sentit de l’humor de la que feu gala, no us tindria que faltar la feina. Gracies. Comentaris així esperonen i animen a saber que no sóc l’únic que no ens cola les salvatjades que fan el señor Maligno y el miniyo.

      • Les retribucions dels membres de les juntes no son un assumpte dels treballadors i no ens fiquem en aquestes coses ni califiquem si son altes o baixes: ni ens pertoca fer-ho ni ho fem. El govern i control dels col.legis professionals correspon als seus col.legiats d’acord amb els estatuts que també aproven els col.legiats, així que a “col.legiat” amb tots els respectes li recordo que pot consultar els estatuts al web col.legial i exercir els drets que li reconeixen en la forma que millor li escaigui.

      • Cito aquí el que ha comentat “Col.legiat” doncs sembla que hi ha problemes de respondre on toca (maldito wordpress!!):
        Col.legiat: Una informació clara i transparent sobre les retribucions i els costos directes i indirectes de les Juntes de govern i directives, delegats, càrrecs de confiança i assessors externs, així com de les aportacions de tot tipus al Consell Superior i les conseqüències de les noves competències de serveis assumides per aquest en lloc o paral•lelament als Col•legis.

        Com veus Elena en Col.legiat a fet els deures, i si no fos pq et conec, primer el teu comentari m’ha sobtat una mica. No estaria tan convençuda de que algun treballador digui el que cobren, i es assumpte d’aquest treballador si aquest també es col.legiat, que també ni han 😉

        El tema de les retribucions me’l guardava per un altre post, doncs com es sobreentén no feu vaga perquè aquests cobren més o menys. Diré solament, que tal i com diuen els estatuts i actualment la llei, un grup de representants van sol.licitar informació sobre les retribucions i els hi van donar un paperot, similar a un tovalló de bar tacat de gintònic (dono fe d’això) y quan es van demanar explicacions a la assemblea es van sentir diversos ji ji jis, i a “otra cosa mariposa”. Com diria Mohamet Jordi “ES QUE SE’NS PIXEN A LA BOCA!!!”

    • Estimado compañeros, por la propia operatividad de las organizaciones sindicales, es el propio trabajador el que debe denunciar la situación de ilegalidad, pudiendo para ello contar con el apoyo de abogados o Sindicatos.
      A veces hay empleados o trabajadores irregulares que esperan de los sindicatos acciones de denuncia para evitar la publicidad y el protagonismo en este proceso.
      Desde en Sarq (Sindicato de Arquitectos) se está trabajando en la inclusión en el convenio de Ingeniería y oficinas de estudios técnicos, como punto de partida (mucho más ágil que la elaboración de un convenio propio) y se han denunciado reiteradamente a los COAs su postura de recomendar el convenio de despachos y oficinas.
      En el blog:
      http://arquitectosexplotados.blogspot.com/
      Podéis encontrar referencias a los convenios citados (actualizados a 2009)

      Un saludo

      • Muchas gracias Miguel. Es muy loable que luchéis por los derechos de los arquitectos asalariados, infraempleados y explotados, y que busquéis el marco de convenio colectivo más apropiado para ellos, igual que imagino que estaréis buscando un marco de negociación legal para los numerosísimos autónomos dependientes que existen en la profesión.
        Por nuestra parte, los trabajadores del Colegio de Cataluña tenemos convenio colectivo propio desde 1973 y como hemos manifestado en asambleas de trabajadores y nuestro Comité de Empresa ha dejado claro, queremos seguir teniéndolo,no queremos cambiar a ningún otro convenio colectivo ni de ingeniería ni de oficinas y despachos. Queremos seguir negociando nuestro convenio colectivo propio desde la perspectiva de los nuevos tiempos, los servicios que necesitan los colegiados y los cambios legislativos, con un proyecto de viabilidad claro y el compromiso de todas las partes implicadas.

      • Esfestiviwonder Elena, cada uno que luche por el convenio que más le conviene (toma juego de palabras). Pero lo que es inadmisible es que los Coas se les llene la boca, y Komemarron el que más, de favorecer al arquitecto asalariado y de luchar junto al sindicato para la consecución de un convenio para arquitectos. Y va y en el Coac quiere cambiar el convenio propio por el de oficinas. Et felicito nen. Recuerdo que en el CSCAE, el presi le dio la orden al Kome para que se encargara de solucionar los problemas laborales de los arquitectos asalariados. (risas de bote)

  5. Por otra parte, es una vergüenza que las propias instituciones colegiales dañen a la profesión con acciones de este tipo.
    En encuentros varios con representantes de las instituciones colegiales han llegado a ofrecer argumentos del tipo: “[…]ese era el modo en el que se hacían las cosas… y se aceptaba y no había nada malo en ello […]”, desde luego con organismos institucionales de ese talante es muy difícil llegar a ningún acuerdo. Sin contar que los colegios se ven seriamente amenazados por su estructura obsoleta que se ve cuestionada con la Ley de Liberalización Servicios que amenaza con ser publicada, y que terminará asfixiando económicamente a los COAs.
    Parece que la única opción es renovarse o morir… pero parece que antes están dispuestos a matar a todos sus trabajadores

    http://t1.gstatic.com/images?q=tbn:ANd9GcQYXAjGxFrI95Bqyy3wm_TCOuGRYzXP17nZ6uCDz1yHe0NPRsHf3A

  6. Els treballadors continuen disposats a negociar amb la Junta del Coac un conveni que s’adequi a la situació laboral del moment.

    Hem demostrat durant tot aquest temps un sentit de responsabilitat més ampli que el propi COAC.
    Al 2008 vàrem signar un pacte que hem complert fil per randa en què renunciavem a l’increment salarial d’IPC, es renunciava per part dels treballadors de sou més alt a una pèrdua de sou que anava d’un 7,5 a un 12 % del sou (per l’any 2009) a canvi d’un compromís de no presentar cap expedient d’acomiadament col.lectiu (ERO). Aquest compromís es va veure incomplert el juny del 2010 en presentar el COAC un Expedient de Regulació d’Ocupació per a 45 persones.

    Malgrat l’informe negatiu de l’inspector de treball, l’autoritat laboral va accedir a acomiadar a 15 companys fruit d’un seguit de pressions polítiques que ja hem denunciat amb l’interposició un recurs contenciós administratiu. Alhora també hem procedit a denunciar i a reclamar la reposició de l’esforç econòmic fet pels treballadors davant de l’incompliment de l’empresa. Els judicis per aquests temes econòmics es celebraran la primera quinzena del mes d’abril.

    No obstant, malgrat els incompliments de la Junta els treballadors estem disposats a treballar conjuntament amb el Col.legi per continuar donant servei al col.legiat. La dràstica reducció de personal, d’aproximadament un 60 % de treballadors, ha repercutit negativament en el servei que s’ofereix al col.legiat. A la pràctica s’han reduït o exterminat serveis tant útils com l’oficina jove, Relacions Internacionals, Oficina Consultora Tècnica…

    Els treballadors exigim una negociació justa i equitativa que ens permeti continuar donant servei al Col.legiat.

    Els treballadors continuem tenint predisposició a continuar parlant amb la fi d’arribar a un acord raonable i just per ambdues parts.

    Posem-hi ceny tots plegats

  7. Estoy de acuerdo en todo lo que se explica aquí. Lamento la situación de los trabajadores del Coac y lamento el despido de algunos de ellos, buenos y eficientes trabajadores.
    Pero no de todos. Algunos de ellos, hacía tiempo que habían cogido una mentalidad de funcionarios inadmisible.
    De todos modos parece ser que, también en este caso se utiliza la forma de presión más frecuente y que más afecta el colectivo.
    Todos estamos de acuerdo en que, si el servício del COAc hacia el arquitecto no ha sido nunca una maravilla, ahora, con la reducción de plantilla, es mucho peor.
    Una huelga de este tipo (que no es la primera) nos va a machacar más aún a nosotros. Explícale a nuestors escasos y escuálidos clientes, que no podemos pedir la licencia de obras (con lo cual no cobraremos nuestros “generosos” honorarios), porque hay una huelga de los trabajadores que (aparte de sus problemas laborales) quieren darnos un mejor servicio.
    Esta última parte no me la creo mucho, debido a este tipo de actuaciones.
    ¿No hay más imaginación?

    • Más imaginación han tenido los del COAM, por ejemplo, que parece ser hacen una vaga encubierta, reteniendo los expedientes con comentarios absurdos y requerimientos que hacen imposible sacar un proyecto visado. Es cierto que las huelgas parece que solo perjudican al usuario, en este caso colegiado, y teniendo en cuenta el poder que tienen en la asamblea yo creo que encima intentaran salir reforzados diciendo: mira que malas persona que llegan a ser los trabajadores. Si tenemos crisis es por culpa de estos desalmados que no os dejan visar!!!, Bien! Bien!, aclamará la asamblea.
      Las huelgas para mí son un sentimiento para intentar recobrar la dignidad y de hacer conocer una problemática laboral y en este caso un vano intento de desenmascarar a una junta. Y digo vano, porque sin la ayuda del colectivo de arquitectos ya de por sí desunido y desestructurado, poco se va a conseguir

  8. L’única condició que es va demanar a la Junta per no fer vaga va ser seure a negociar les noves condicions laborals de la plantilla i mentrestant negociem que suspenguin l’aplicació unilateral i forçada del Conveni d’Oficines i Despatxos prevista pel proper 1 d’abril, i això és el que se’ls va plantejar el 24 de març davant del mediador de vaga designat pel Departament de Treball i Ocupació. Però es van negar de pla i es continuen negant i no sabem amb quin propòsit, doncs resulta que aquesta aplicació, encara que ens empitjora a nosaltres les condicions de treball, no estalvia ni un sol euro al Col.legi.
    Nosaltres fem vaga i deixem de cobrar el sou, vosaltres els col.legiats sortiu perjudicats perquè encara teniu menys serveis dels que ja us han tret. I mentrestant els 60 membres de Juntes de Govern i Directives i tots els seus càrrecs de confiança, assessors, advocats etc etc continuen cobrant de les vostres quotes mentres vosaltres aneu tancant despatxos o continueu treballant per quatre rals i amb contractes ilegals. Davant d’això, potser que pregunteu a la Junta que pensen fer amb el col.legi que pagueu entre tots.

    • Diàleg?
      ¿y eso que es lo que es?
      Si – No – Si -No – Si – No – Si , ains! me’n vaig al despatx que tinc feina.
      No crec que aconseguiu més diàleg que aquest.
      Es cert el que dius, i em faig aquesta pregunta moltes vegades. La veritat es que sembla que em quedo sol. Suposo que els demés prefereixen pagar al Col.legi que a una ONG, tot i que aquestes últimes acostumen a ser sense ànim de lucre, i el col.legi ànim de lucre en té moltíssim, i si no que els hi preguntin als 60 membres de junta.

  9. EL COAC SE CAMBIA AL CONVENIO DE OFICINAS Y DESPACHOS PARA ASÍ PODER CONTRATAR A ARQUITECTOS A BAJO COSTE Y PODER SALIR DE LA CRISIS. ASÍ MISMO RECOMIENDA ESTA PRÁCTICA AL RESTO DE DESPACHOS.

    ¿que? ¿como se os queda el cuerpo? ¿o es que acaso no sabéis leer entre lineas?, porque eso es lo que pasa y lo que dice el degano en su comunicado. Luego se les llena la boca de que los arquitectos consigan contratos laborales semejantes al del Convenio de Ingenierías y despachos técnicos. ¿O eso es fachada? muy acorde con la arquitectura.

    Que sí que vale, que estamos en crisis, pero algunos más que otros (ellos no creo) , pero eso no es escusa para ir jodiéndola por allí recomendando convenios que favorecen la contratación bajo mínimos a arquitectos. Hay que dar ejemplo!!, que sois el puto COAC! Alguien debería manifestarse al respecto.

  10. Esta jodida la cosa, cuando todo funcionaba nadie se preocupó de que pasaria cuando no funcionara, y ahora la preocupación, por parte nuestra (los arquitectos), por parte de los dirigentes del colegio y por parte de los trabajadores, es salvar el culo.
    Los arquitectos queremos un servicio excelente a precio cero, los dirigentes del colegio quieren asegurarse sus puestos sus contactos sus privilegios y sueldos ( y por lo que estoy viendo no han hecho ningun MBA, ni nigun master en gestión), y los trabajadores quieren defender su dignidad, y todo ello con un 10% de lo que se facturaba antaño.
    Si no funciona una empresa hay que vender el patrimonio y dejarlo reducido a las necesidades (cuatro sedes pero no delante de la catedral, ni en los cascos antiguos, ni en lugares privilegiados), reducir los cargos dirigentes, optimizar las estructuras y controlar el gasto, por supuesto a los trabajadores se les debe indemnizar con lo pactado aunque sea a costa del patrimonio.
    Se deberia modificar el sistema de ingresos del colegio, ahora solo hay una cuota voluntaria y otra de pleno derecho mas lo que se ingresa por derechos de visado, esto esta asi desde que empece de motorista en los ochenta en un despacho de arquitectos. Este sistema debe cambiar ý hemos de tener varios varios tipos de cuota, en el gimnasio que iva habia mas tipos de cuota podias elegir cuota de mañana muy economica, cuota de tarde de fin de semana, con piscina etc,…
    Si se ponen los dirigentes del COAC a buscar soluciones las encontraran porque humildimente entiendo que las hay, y desgraciadamente son de perogrullo, con lo que se podrá dimensionar un colegio en función de las subscripciones, si queremos mas oct o mas SAI etc… si yo solo quiero visar pues pago una cuota para poder visar, si quiero biblioteca pues pago otra cuota y si utilizo un servicio que no me he suscrito pues lo pago, con lo que contralamos el rendimiento y la aceptación entre los colegiados lo que que obliga a los trabajadores a esforzarse en dar un buen servicio, para ganar mas con su productividad , no me extiendo mas yo solo queria visar un triste final de obra y mañana me ire con la tienda de campaña a probar suerte.

    • Finalment hem votat desconvocar la vaga pels motius que trobareu al comunicat del Comitè d’Empresa que copio aquí:

      “DESCONVOCADA VAGA INDEFINIDA DELS TREBALLADORS DEL COL·LEGI D’ARQUITECTES.
      El Comitè d’Empresa en un nou acte de responsabilitat i solidaritat envers als col·legiats, i malgrat les falses acusacions a la què ens hem vist sotmesos tots els treballadors del COAC, comuniquem la decisió presa per ampli consens del personal de suspendre la vaga iniciada el 28-3-11 amb caràcter indefinit i que ha estat secundada per un 80% de la plantilla. Per tant demà, dia 31 de març, els treballadors s’incorporaran als seus llocs de treball en l’horari habitual.

      Prenem aquesta mesura en interès del servei al col·legiat, treballador com nosaltres, en un greu context econòmic i que ara més que mai, necessita que el Col·legi que el representa li doni tot el suport i serveis que mereix.

      La nostra decisió és la mostra més genuïna de bona fe i voluntat de diàleg amb la Junta de Govern, en mans de la qual queda ara la tasca de demostrar que és capaç de trobar un camí de consens en el que Òrgans de Govern, col·legiats i treballadors puguem assolir un nou model col·legial més competitiu, reforçat i amb una prestació de serveis de qualitat afins a les necessitats actuals dels arquitectes.

      Agraïm a tots els arquitectes que aquests dies ens han manifestat el seu suport i la seva comprensió. Demanem disculpes per les molèsties que els haguem pogut ocasionar i els emplacem a participar i a aportar suggeriments en aquest procés de diàleg.

      La Junta de Govern ens ha comunicat la seva voluntat i predisposició d’avançar en la negociació que s’iniciarà el proper dijous 31 de març a les 10 hores, segons el compromís de la Junta de Govern que ens ha estat notificat avui, juntament amb la predisposició de la pròpia Junta de discutir tots i cadascun dels punt que ens ha motivat a arribar a la vaga i a la presentació de demandes i denúncies.

      Barcelona, 30 de març de 2011”

      • Com bonament dieu, espero que aquesta decisió pugui tornar a obrir les negociacions i siguem tos plegats, Òrgans de Govern, col·legiats i treballadors assolir un nou model que solucioni la problemàtica en la que es troba l’arquitecte actualment.

        Reiterar el meu suport i comprensió de la situació creada i demano disculpes si en algun cas (de la quantitat de xorrades que dic), hagi pogut ofendre algú. Algú que no hagi volgut ofendre directament, es clar.

        Com sabeu, aquí sempre tindreu una plataforma de diàleg per expressar les vostres inquietuds, injustícies, comentaris o reflexions. I això ho faig extensiu a la resta del col·lectiu de arquitectes, tan siguin del col.legi, col.legiats o no, que pateixen també de la explotació i la injustícia de la mala gestió d’altres arquitectes que són injustament reconeguts i en la que tots hauríem de fer un esforç per desemmascarar-los.

  11. Un último comentario para aquellos que aún tengan paciencia de seguir este hilo. Acabo de recibir el panfleto propagandístico @COAC y tras mucho buscar he encontrado la convocatoria y desconvocatoria de huelga en el apartado Barcelona. Yo creía que la huelga era a nivel de Coac Catalunya. ¿Qué ha pasado en las otras demarcaciones? ¿no estaban de acuerdo?. Al parecer, ayer, (vía secretario) se recomendaba el visado en Terrassa, ya que estos no parecían secundar la vaga (cosa, por otra parte, totalmente lícita, no se me malinterprete), pero a uno le da la sensación que todo esto ha quedado a nivel Demarcación de Barcelona y ni eso. Creo que la opinión y el estado de las otras demarcaciones es importante para ver el problema, o es que el Coac Catalunya ha querido escurrir el bulto, “another time”. La fuerza de las otras demarcaciones habría de hacerse notar para no quedarnos solo, como siempre, en localismos.

  12. Jola Lex, de nuevo muchas gracias, y no creo que ofendas a nadie, y si no, pues como decía mi abuelo: quien se enfade “tendrá dos trabajos, y tres si no come”.
    La huelga se había convocado para los trabajadores del ámbito de órganos centrales y Demarcación de Barcelona, incluyendo a las Delegaciones, aunque los empleados de estas, haciendo uso de sus legítimos derechos, no secundaron la huelga, como tampoco la secundaron algunos de los empleados de Gran Vía, Arcs o Plaça Nova. En cualquier caso, han seguido la huelga el 80% de los trabajadores.
    Sobre la situación de los arquitectos acoquinados y explotados por el empresario que sea, como trabajadores que son tienen toda mi solidaridad, y también la tienen los miles de arquitectos de a pie de todas las edades que son la médula del colectivo y que cada día levantan persiana sin tan sin saber ni siquiera si podrán cubrir sus magros gastos.


Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s